dilluns, 10 de setembre del 2012

Al ritme de la llengua?

Benvolguts lectors i benvolgudes lectores, hui comence aquesta xicoteta aventura d'escriure setmanalment les crítiques, comentaris i revisions dels discs que es publiquen en la nostra llengua i, per descomptat, de qualsevol notícia relacionada amb el ritme i la llengua. Aquest bloc em servirà per seguir amb la feina que he dut a terme el darrer any al programa de Ràdio Universitat "Llengua Viva" on he sigut el conductor de la part musical (www.llenguaviva.tk, en aquest enllaç podeu escoltar i descarregar tots els podcast). I, després d'aquesta xicoteta presentació, crec que ja podem començar amb un tema un poc polèmic però molt adient per a aquests dies.

Primer de tot, comencem amb un vídeo que de segur us agradarà. Es tracta de la nova cançó de "La Pegatina" junt a "Esne Beltza" (grup de renom del País Basc). Així que endavant amb "Vull":



A hores d'ara estareu pensant que no hi ha molt a tractar amb aquesta genial cançó; però us equivoqueu. A l'hora de publicar el vídeo "La Pegatina" ha escrit un comunicat des del seu Face. Diu així:

"Atención: NUEVA CANCIÓN junto a Esne Beltza Esnebeltza. Se llaman "Vull" y es la adaptación de su tema "Nahi Dut". La letra trata de defender nuestra lengua, la catalana. 

Sabéis que nosotros siempre hemos considerado el bilingüismo como a

lgo muy bueno y, por eso mismo, no podemos dejar que una de esas dos lenguas que hablamos y sentimos, la catalana, se intente anular.

Estamos en un momento en que hay que defender la cultura con uñas y dientes, porque si perdemos nuestras costumbres y nuestras tradiciones, perdemos la identidad. Escribimos todo esto en castellano porque es la lengua que más se habla entre los seguidores que tenemos aquí.

Aprovechando la ocasión, diremos que estamos muy contentos de haber hecho sonar la lengua catalana en más de quince países. Hay un montón de catalanes que alucinan cuando ven que hay madrileños, vascos, gallegos o andaluces en nuestros conciertos cantando en catalán. Nos han hecho tener muchos prejuicios, en lugar de educarnos en el respeto hacia todas las culturas y todas las personas."


I ací comença el tema del qual us volia parlar hui. Es pot defensar la llengua i fer un discurs procultural si a l'hora de la veritat es fa tot en castellà? Es pot dir que "el bilingüismo es algo bueno" si a l'hora de la veritat sols existeix un monolingüisme castellà?


Doncs en la meua opinió NO. "La Pegatina" és un d'eixos grups que no vol renunciar al mercat que li va obrir les portes (el mercat català) però que a l'hora de la veritat renuncia completament a la seua llengua ja que si els heu escoltat en directe sabreu, igual que jo, que el català sols és utilitzat en 2 o 3 cançons de l'actuació i que per a sentir les primeres paraules en la nostra llengua cal esperar més de 45 minuts. És innegable que aquest grup ha deixat de banda la cultura i la llengua catalana i sols quan arriben dates i moments importants decideixen fer un "comunicat" per expressar la seua estima per la llengua (cosa que no es pot veure al seu dia a dia, on tots els seus posts són en castellà). 

Amb l'arribada de la diada de l'11 de setembre molts grups han decidit traure noves cançons, com és el cas dels "Brams", però el cas de "La Pegatina", al meu parer, clama al cel. De sobte, han decidit pronunciar-se a favor del català però malauradament en castellà. Des del meu punt de vista, grups com aquest desvirtuen totalment el moviment de música en català i, encara que molta gent pense que es tracta d'un fet positiu, jo crec que no. Estem aconseguint una diglòssia total i el més preocupant és que la societat relaciona el moviment de música en català amb grups que molt poc (o gens) tenen a veure amb el seu embrió, amb l'essència original. La indústria ha aconseguit la seua missió: llevar-li importància a la música en català, introduïr-la dins del circuit desvirtuant tota la seua càrrega política i cultural. I la pregunta que us deixe ara és la següent: Fins on estem disposats a arribar?

Us encoratge a deixar la vostra opinió en aquest post.

Ens llegim a la propera entrada i ja sabeu: Ajuda'ns a mantindre la Llengua Viva!

6 comentaris:

  1. Fantàstic, Joan Andreu! Hi han coses que fan vergonya...
    Però, personalment, crec que la música més interessant, independentment de la llengua que s'utilitze, és la que parla de les coses cotidianes: no la que es un mitjà polític.

    ResponElimina
  2. Compartisc la teua opinió; no conec el grup però el feisbuc està tot en castellà, el català és totalment testimonial.
    Tot i això observe un aspecte positiu: el català també ven!

    ResponElimina
  3. Hola Joan Andreu, com a cantant del grup, em permetràs que t'expliqui una mica més sobre tot aquest tema que tant t'afecta.

    La Pegatina és un grup bilingüe i així ho ha estat des del seu inici. Som nascuts a Montcada i Reixac, poble on des de sempre hem mamat més del castellà que del català (malhauradament pel meu gust). Al grup, som quatre catalanoparlants, dos castellanoparlants i dos francesos. No tenim manies, ens agrada el català igual que el castellà. Som un grup on les opinions polítiques varien molt dels uns als altres i, per tant, no podem donar una visió política que comprengui tots els components.

    Pel que fa a la cançó en concret, tu entens que és un intent de recuperar el mercat català. I, el cert, és que som molt amics dels Esne Beltza i ells van fer la cançó en basc, malgrat que ells també canten cançons en castellà. El que no has entès, doncs, és que el que pretenem amb aquesta cançó no és res comercial (si haguéssim volgut, l'haguéssim escrit nosaltres!). Hem viatjat molt i hem vist moltes cultures diferents i ens hem trobat que la cultura catalana, que per a nosaltres és tan preciada, està menyspreada per la cultura espanyola de la qual també formem part inevitablement, per història. Nosaltres ens estimem les dues i entenem que s'ha de procurar que convisquin, sempre protegint més el català, que és la llengua més petita.

    D'altra banda, veig que també preocupa el tema del Facebook, que si parlem quasi tot en castellà. Les xifres ens avalen: tenim 135mil seguidors, dels quals només 40mil entenen el català. Ho escrivim tot en català o parlem en castellà i que ens entenguin tots? Tu què faries?

    Espero haver-te ajudat a entendre la situació. No tot s'ha de veure amb visió comercial i pensar que tothom busca només el benefici. Si no confies en les persones mai seràs feliç. Engega el teu projecte i fes-lo rodar honestament i amb treball, com nosaltres, abans de criticar els projectes dels altres. Perquè jo podria dir que aquest post l'has fet per aprofitar-te que la gent ens coneix i guanyar seguidors al teu bloc. M'entens?

    ResponElimina
  4. Diga'm, per cert, qui ha portat el català més lluny que nosaltres, si tant l'odiem?
    Un vídeo del festival més gran d'Holanda cantant en català: http://www.youtube.com/watch?v=38Be9V4qVMM

    ResponElimina
  5. Benvolgut Adrià, primer de tot voldria donar-te les gràcies per haver participat en els comentaris d'aquesta nova iniciativa que pretén ser una plataforma de debat i intercanvi d'opinions envers la música en català.

    Voldria aclarir-te que si m'afecta aquest tema és perquè estic molt compromés amb la llengua i cultura que compartim.
    En relació a la teua pregunta ("Ho escrivim tot en català o parlem en castellà i que ens entenguin tots? Tu què faries?") la meua posició és clara (i les eienes d'Internet ho permeten): Ho faria tot en català i deixaria que els traductors de la xarxa s'encarregaren de la resta de la feina. També, una altra possibilitat seria fer els posts en bilingüe (com hi ha exemples dins i fora de l'àmbit musical).

    Confie plenament en les persones, em considere i procure ser una persona molt treballadora, constant, honesta i també feliç. El propòsit del meu bloc no és criticar de manera destructiva a ningú, sinó posar a l'abast dels internautes temes de debat per compartir diversos punts de vista.

    En quant a la teua última pregunta sols dir-te que de la meteixa manera que vosaltres ho féu, històricament hem tingut la sort de comptar amb nombrosos exemples de cantautors i grups que han portat el català arreu del món (LLach, Raimon, Obrint Pas...).

    De nou gràcies i sabeu que en aquest bloc sempre tindreu un lloc per poder expresar allò que penseu.

    ResponElimina
  6. En definitiva, som el que som i prou. No hi busquis més del què hi ha. Fem les coses intentant ser justos amb el què pensem i amb el què creiem. Sempre que hi hagi respecte, encantats que se'ns diguin les coses. Una abraçada.

    ResponElimina

 

Blogger news

Blogroll

About