Benvinguts al llarg viatge!

Hola de nou a tothom. Hui us vull parlar del gran concert dels Txarango al qual vaig tindre l’oportunitat d’assistir dissabte passat a la sala El loco de València. Minuts abans de començar el concert vaig coincidir amb el grup a la porta de la sala. El seu cantant, Alguer, va compartir amb mi l’emoció del grup i la satisfacció que tenien per poder tocar al País Valencià; era la seua primera incursió fora del Principat i la veritat és que les sensacions no podien ser millors.

Mentrestant, a dins tot estava enllestit per a l’espectacle. Una gran cara de clown donava la benvinguda als assistents mentre els Dj’s Escala i Corda amenitzaven la vetllada amb grans temes del reggae. Els Aspencat sonaven a la sala quan els llums es van apagar i el soroll del tren es va fer patent a les nostres oïdes. “Pròxima estació: utopia” repetia la veu que sortia de dintre dels vagons. Unes 400 persones esperaven amb impaciència el moment exacte; el “Llarg Viatge” estava a punt de començar. I així fou com en uns segons van eixir els components del grup a l’escenari i a poc a poc anaren sumant els seus instruments. “Amagada primavera”, “Vola” i, com no, “Benvinguts” foren les primeres cançons que sonaren.

Durant el concert poguérem escoltar totes les peces del seu disc Benvinguts al llarg viatge i de la maqueta. Vull destacar el tema “Un pam de nas”, la versió de comiat de la cançó que dóna títol al disc, que va ser potencialment aclamada pel públic, i l’últim bis “La dansa del vestit” amb tot el grup al capdavant de l’escenari i el públic entregat al 100%. A més, els Txarango ens deixaren algunes versions i dues noves cançons que segueixen a la perfecció l’estil del seu treball i que espere poder tornar a gaudir d’elles ben prompte.

El concert va durar més d’una hora i mitja i la posada en escena del grup va ser immillorable, feia temps que no veia a ningú gaudir tant damunt d’un escenari i, és clar, aquella energia es va contagiar al públic ràpidament. Les cançons més lentes deixaven pas a noves versions molt rítmiques que feien ballar i riure a tots els assistents.

Com a anècdota de la nit us voldria destacar el llançament d’una samarreta amb les paraules “Hola Àlex” al baixista del grup. Com acabaria la història d’amor? Això és una cosa que mai podrem saber però de segur que la creadora de la samarreta se’n duria una abraçada i una bona foto amb el baixista.

Finalment, el grup muntà una paradeta amb merchandising on vaig tindre la sort de poder adquirir aquest disc fantàstic i una dedicatòria molt especial del seu cantant. Però la festa no va acabar ací ja que els Dj’s amenitzaren la nit fins a les 3 de la matinada amb una selecció molt bona de clàssics de l’ska i temes més moderns de la música en català.

En definitiva, una nit immillorable per a poder gaudir dels Txarango que, sense cap mena de dubte, són el grup revelació d’aquest 2012. Si encara no heu escoltat res d’aquest grup, en aquest enllaç podeu descarregar els seus discs de forma totalment gratuïta. A més, en aquest segon enllaç (apartat PODCAST, programa 25) podeu escoltar una entrevista que vaig tindre el plaer de fer-los al programa Llengua Viva fa uns mesos.

Així que no deixeu córrer més el vostre temps i entreu al meravellós univers de pallassos, equilibristes, malabaristes i arlequins del gran circ dels Txarango. De segur que no us en penedireu!