Crítica del disc "Coratge" - Obrint Pas

Possiblement parlar de "Coratge" és parlar de l'últim disc dels Obrint Pas. Sota una aparença de llibre-CD ens presenten 12 cançons que funcionen com un resum de la seua carrera. A més a més, cal tindre en compte el llibre que acompanya el disc ja que és el lloc on els amics de batalla del grup han deixat escrit allò que els suggereixen cadascuna de les cançons d'aquest treball.

Sense cap mena de dubte, estem davant del disc més madur i directe del grup encara que lluny de la seua anterior referència discogràfica "Benvinguts al paradís", treball més complex i global. En "Coratge" els Obrint Pas han volgut deixar plasmat tota la seua trajectòria atrevint-se a contar-nos  com és l'experiència d'estar damunt d'un escenari com passa a la peça "Si tanque els ulls".

D’entrada, la cançó que obri i dona títol al disc ve acompanyada per una gran introducció on les gaites i els tambors ens recorden l'inici de la partida de l'embarcació dels Obrint Pas per a, a continuació, atacar les nostres oïdes amb l'estil rock-ska dolçainer tan característic del grup.

En "Coratge" hi ha espai per a temes més ska-jazz com "Seguirem" així com molt més punk com "La cultura de la por" que ens recorda als primers Obrint Pas. També, el grup s'atreveix amb una rumba en "Se'n va en el vent", cançó en la qual participen els inconfusibles Orxata Sound System.

A més, la presència del gran Fermín Muguruza, ex-cantant de la mítica banda de rock radical basc Kortatu, en la cançó "Perdut als carrers del món" confirma el punt més madur del grup i, al mateix temps, ret un homenatge a un dels referents musicals més importants per a la història del grup.

Per finalitzar aquest fantàstic disc, ens regalen dos cançons molt més íntimes i acústiques que serveixen per explicitar una faceta molt més popular i personal dels Obrint. "El país de l'olivera" es transforma en tot un himne d'amor cap a aquella València oblidada pel pas del temps i "Pastorets i Pastoretes" posa punt i final a aquest treball amb una revisió d'un dels clàssics populars versionat per les millors veus del panorama musical valencià.

En definitiva, "Coratge" és un disc enèrgic i que transmet ganes de seguir lluitant per allò que ens importa. Un testimoni viu de la trajectòria dels Obrint Pas que no deixarà ningú indiferent.  Si no l'heu descobert encara no ho dubteu i entreu dins del món de "Coratge".

Sempre anirem... Obrint Pas.

Al ritme de la llengua?

Benvolguts lectors i benvolgudes lectores, hui comence aquesta xicoteta aventura d'escriure setmanalment les crítiques, comentaris i revisions dels discs que es publiquen en la nostra llengua i, per descomptat, de qualsevol notícia relacionada amb el ritme i la llengua. Aquest bloc em servirà per seguir amb la feina que he dut a terme el darrer any al programa de Ràdio Universitat "Llengua Viva" on he sigut el conductor de la part musical (www.llenguaviva.tk, en aquest enllaç podeu escoltar i descarregar tots els podcast). I, després d'aquesta xicoteta presentació, crec que ja podem començar amb un tema un poc polèmic però molt adient per a aquests dies.

Primer de tot, comencem amb un vídeo que de segur us agradarà. Es tracta de la nova cançó de "La Pegatina" junt a "Esne Beltza" (grup de renom del País Basc). Així que endavant amb "Vull":

A hores d'ara estareu pensant que no hi ha molt a tractar amb aquesta genial cançó; però us equivoqueu. A l'hora de publicar el vídeo "La Pegatina" ha escrit un comunicat des del seu Face. Diu així:

"Atención: NUEVA CANCIÓN junto a Esne Beltza Esnebeltza. Se llaman "Vull" y es la adaptación de su tema "Nahi Dut". La letra trata de defender nuestra lengua, la catalana. 

Sabéis que nosotros siempre hemos considerado el bilingüismo como a

lgo muy bueno y, por eso mismo, no podemos dejar que una de esas dos lenguas que hablamos y sentimos, la catalana, se intente anular.

Estamos en un momento en que hay que defender la cultura con uñas y dientes, porque si perdemos nuestras costumbres y nuestras tradiciones, perdemos la identidad. Escribimos todo esto en castellano porque es la lengua que más se habla entre los seguidores que tenemos aquí.

Aprovechando la ocasión, diremos que estamos muy contentos de haber hecho sonar la lengua catalana en más de quince países. Hay un montón de catalanes que alucinan cuando ven que hay madrileños, vascos, gallegos o andaluces en nuestros conciertos cantando en catalán. Nos han hecho tener muchos prejuicios, en lugar de educarnos en el respeto hacia todas las culturas y todas las personas."

I ací comença el tema del qual us volia parlar hui. Es pot defensar la llengua i fer un discurs procultural si a l'hora de la veritat es fa tot en castellà? Es pot dir que "el bilingüismo es algo bueno" si a l'hora de la veritat sols existeix un monolingüisme castellà?

Doncs en la meua opinió NO. "La Pegatina" és un d'eixos grups que no vol renunciar al mercat que li va obrir les portes (el mercat català) però que a l'hora de la veritat renuncia completament a la seua llengua ja que si els heu escoltat en directe sabreu, igual que jo, que el català sols és utilitzat en 2 o 3 cançons de l'actuació i que per a sentir les primeres paraules en la nostra llengua cal esperar més de 45 minuts. És innegable que aquest grup ha deixat de banda la cultura i la llengua catalana i sols quan arriben dates i moments importants decideixen fer un "comunicat" per expressar la seua estima per la llengua (cosa que no es pot veure al seu dia a dia, on tots els seus posts són en castellà). 

Amb l'arribada de la diada de l'11 de setembre molts grups han decidit traure noves cançons, com és el cas dels "Brams", però el cas de "La Pegatina", al meu parer, clama al cel. De sobte, han decidit pronunciar-se a favor del català però malauradament en castellà. Des del meu punt de vista, grups com aquest desvirtuen totalment el moviment de música en català i, encara que molta gent pense que es tracta d'un fet positiu, jo crec que no. Estem aconseguint una diglòssia total i el més preocupant és que la societat relaciona el moviment de música en català amb grups que molt poc (o gens) tenen a veure amb el seu embrió, amb l'essència original. La indústria ha aconseguit la seua missió: llevar-li importància a la música en català, introduïr-la dins del circuit desvirtuant tota la seua càrrega política i cultural. I la pregunta que us deixe ara és la següent: Fins on estem disposats a arribar?

Us encoratge a deixar la vostra opinió en aquest post.

Ens llegim a la propera entrada i ja sabeu: Ajuda'ns a mantindre la Llengua Viva!